Archive for Agost de 2011

Buscant lloc a la platja

Ahir em vaig llevar tard i vaig arribar a la platja a les tantes. Aparcar va ser dificilíssim, al pàrquing ni parlar-ne; vaig acabar a l’altre costat de la carretera arrambada a unes plantes -verinoses segur-; vaig haver de passar per sobre del canvi de marxes per poder sortir per l’altra porta del cotxe. A la sorra no hi havia ni un trist forat per a mi i la meva tovallola; vaig haver de conformar-me a estirar-la al costat de les dutxes  i per arribar a l’aigua salada em va caldre fer, cada cop que volia remullar-me, una petita expedició (podia haver-me dutxat, això sí, però per això em quedo a casa, que l’aigua surt calenta!). A més a més, com que estava tant lluny de la mar salada, allò era una torradora insuportable i em vaig sentir socarrada ben aviat. No va ser una experiència gaire agradable i vaig marxar cap a casa amb la convicció de llevar-me ben d’hora l’endemà per aconseguir un bon lloc, a prop de l’aigua amb l’airet de vora mar.

Així ho vaig fer. Vaig arribar d’hora, vaig poder aparcar al pàrquing de la platja sota l’ombra d’un plàtan i vaig posar la tovallola ben a prop de l’aigua, deixant un espai prudencial perquè si arribés una onada d’aquelles inesperades no se’m mullessin les meves coses. La tranquil·litat va durar més o menys una horeta, a partir de llavors va començar a arribar la gentada que, com jo mateixa el dia anterior, portava els llençols enganxats al cul. La majoria intentava enquibir-se ens els espais que per cortesia havíem deixat  els primers en arribar. Com més gent anava omplint la platja, més es reduïa aquest espai. Suposo que com que tothom s’ha adormit algun dia, ningú se sentia veritablement incòmode pels nouvinguts, cadascú mirava d’anar a la seva i no fixar-s’hi gaire –excepte  jo-.

Fins aquí, tot bastant normal per uns dies d’estiueig a la platja. Però al cap d’una estoneta més, quan la platja ja estava a vessar i, la gent posava la tovallola al començament de la sorra, pràcticament al pàrquing -com jo ho havia fet ahir- van arribar els Espavilats. Un grup familiar composat per avis, dos parelles -amb sis cadires de platja-, els seus fills i filles, dos matalassos, i dos flotadors enormes i davant de les mirades atònites de tots els que ens estàvem en aquell sector -i que, per tant, significava que havíem fet l’esforç de llevar-nos d’hora i organitzar-nos el matí per poder aconseguir un bon lloc prop de l’aigua-, van i s’instal·len a tocar de l’aigua, en la franja de mig metre on peten les onades, la gent hi passeja o els petits hi fan matons, pràcticament a sobre dels que s’havien llevat més d’hora.

Tota la gent, que fins aquell instant ni ens havíem mirat, ens vam sentir units pel mateix sentiment,una mena d’indignació davant la demostració de prepotència dels Espavilats. Qui eren aquells que es creien en dret de saltar-se totes les normes de convivència no escrites de la platja? Com és possible que es puguin fer l’orni sense cap escrúpol? Es pensen que ens poden passar la mà per la cara així de fàcil a tots els que estem aquí? Es pensen que la platja és seva o què? Quina cara més dura que tenen, quina ràbia que ens fan! Crec que aquest sentiment comunitari que l’arribada dels Espavilats  va despertar en tots nosaltres -catalans, francesos, espanyols, alemanys, etc- es va transformar en un flux energètic intel·lectual  hostil que va arribar d’alguna manera a les seves pobres i curtes ments perquè, quan ja ho tenien tot parat, d’alguna manera els va tornar el pudor, és com si per uns segons haguessin sigut conscients que alguna cosa no acabava de funcionar, i es van enretirar – ells i les seves andròmines- una mica, almenys van fer –ne el gest.

Però va durar uns segons, jo crec que els justos mentre tots els indignats estàvem concentrats. Després els Espavilats, actuant com un grupuscle tancat, van continuar fent la seva i nosaltres, en un intent de relaxar-nos, malgrat tot, per continuar gaudint del nostre diadeplatjaapropdel’aigua, vam pensar -cadascú amb el seu idioma, esclar- Bah! Quina colla de pixapins!

Si només n’hi haguessin a la platja d’espavilats, rai!

Llançà, agost del 2011

Anuncis