Archive for Març de 2012

Un bon llibre de contes

David Parra. ESCALA D’INCENDIS. Editorial Proa.

Aquest és un llibre de contes. Però no és un llibre de contes qualsevol ja que és l’obra guanyadora de la darrera edició del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa i el Premi Literari Països Catalans-Solstici d’Estiu, un certamen on hi participen tot tipus de gèneres literaris de narrativa.

Parra escriu sobre la vida quotidiana. Els personatges dels seus nou contes podrien ser els nostres veïns i veïnes o, fins i tot, nosaltres mateixos. Cada conte ens endinsa en un període de la seva vida, moments difícils que són superats de diverses maneres.

El títol de l’obra (Escala d’incendis) fa referència, segons explica el mateix autor, al paper que atribueix a la literatura com a teràpia per fugir de les flames que ens rodegen en un món ple de corrupcions, traïcions, enveges, etc. I és que Parra  presenta situacions amb un pes moral important que obliguen al lector a posicionar-se, malgrat tot, no li ho posa fàcil. La narració transcorre vertiginosament –igual que la vida mateixa- i les accions precedeixen moltes vegades els sentiments contradictoris que aboquen al lector  a la reflexió en el lapse de temps entre l’acabament d’un conte i el començament del següent.

Personatges, com dèiem abans, normals que viuen situacions complicades però versemblants. L’autor té l’habilitat d’explicar-les guardant algun secret fins al final, secret que al desvetllar-se arrodoneix el conte, deixant a l’espectador aclaparat. La descripció dels pensaments dels protagonistes aconsegueix provocar l’empatia, per no dir la complicitat, de qui llegeix, fins al punt de  trobar-se, en un moment donat del transcurs de la narració, buscant justificació de la seva manera d’actuar.

Encara  que són contes sobre sentiments no hi són tracats de forma evident. Com explicar-ho? La construcció  que fa Parra de la psicologia de cada personatge fa que es palpin, que s’olorin els sentiments que transpiren. Aquesta subtilesa dóna una qualitat a la lectura notable ja que aconsegueix acostar al lector a la visió de la realitat que l’autor li vol fer compartir. Una visió ambigua que força a prendre partit, a decidir.

 Tots els contes podríem dir que exemplifiquen de forma molt hàbil temes de fons amb una alta càrrega moral que van empenyent al lector fins al final de cada petita història  a formular-se obligatòriament aquella pregunta: I, és que jo…què faria si em passés a mi? Perquè una cosa és el que sabem que s’ha de fer i una altra de ben diferent és el que ens surt fer a l’hora de la veritat, no?

Anuncis